ENTREVISTA A RAMON MONRÀS PUBLICADA A TRIBUNA GANXONA.CAT
FUTBOL, 1a CATALANA Ramon Monràs: "Hi ha temps per la reacció"
RAMON MONRÀS Teixidor és el nou entrenador del Guíxols, després de la no continuïtat d’Àngel Camafreita al front de la nau blaugrana. El tècnic bisbalenc repassa la seva filosofia futbolísti ca i opina sobre les sensacions que li ofereix el seu nou equipi abans del partit de demà contra l’Avià, al Josep Sunyer (16h). Monràs va desenvolupar la seva carrera futbolística al Bisbalenc, on també va començar com a entrenador de base abans de fer-se càrrec del primer equip. Posteriorment ha passat per múltiples banquetes com a segon entrenador (Premià, juvenil del Girona i Manlleu, sempre amb Francesc Cargol) i també com a primer a Manlleu i Palamós. Ara, a Sant Feliu, tindrà el suport, com a segon preparador, d’Albert Molas, un tècnic de Sant Hilari Sacalm que, tot i no haver-hi treballat mai, té tota la seva confiança degut a l’amistat conreada quan es van treure el títol d’entrenador junts.
Agafes un equip amb una situació delicada. Com afrontes aquest repte?
Sempre que agafes un equip que està en descens i vol salvar la categoria cal tenir serenitat i molta il•lusió. He vist l’equip predisposat a treballar i a tirar endavant per sortir d’aquesta situació, i això em fa ser opimista, tot i que no serà fàcil. No sé com ens en sortirem d’aquest mes de gener en què tenim 4 partits complicats, però tot i saber que l’inici serà difícil, coneguent l’equip sóc realista i optimista alhora.
Què et va fer decidir a venir cap a Sant Feliu?
Quan algú rep una oferta d’un equip com el Guíxols, que, malgrat tenir alts i baixos, és un equip que sempre està en categories importants com la Primera Catalana i té, a nivell comarcal, una història; i després d’haver repassat la trajectòria, els jugadors que té i haver-me documentat una mica, em va semblar un repte possible i, com que volia agafar un equip, vaig venir cap aquí.
Hi ha alguna condició especial que t’hagi fet acceptar, com ara alguna clàusula de renovació automàtica en cas de salvar l’equip?
De moment no hi ha res decidit en aquest aspecte, però sempre que agafes un equip que es vol mantenir i ho aconsegueixes, hi ha aquesta possibilitat. Però cal anar poc a poc, primer mantenir-nos i després ja en parlarem.
Després d’uns quants entrenaments, com has vist l’equip?
Hi ha una base de jugadors competitius per la categoria i una sèrie de joves que han d’agafar experiència . Amb aquesta mescla, es pot fer un equip sòlid per tirar partits endavant i que torni la tranquil•litat.
Quins creus que són els punts forts i els punts dèbils de l’equip.
Aquest equip té diversos factors positius, com ara gent amb experiència en defensa i gent jove amb moltes ganes i qualitat, sobretot de mig camp endavant. D’altra banda, quan arriba un entrenador nou, es crea un nou aire, un nou discurs, i això crea il•lusió que es pot palpar a l’ambient, i aquest seria un altre punt fort. De punts febles, potser tenim una plantilla massa curta en algunes posicions concretes, i també em preocupa que hi hagi certa angoixa o manca de serenitat a l’equip per la necessitat de resultats immediats. Si aconseguim solventar aquesta ansietat, queden vint partits i hi ha temps suficient per la reacció.
Has pensat en reforçar l’equip, sobretot en defensa, que és on a priori l’equip va més coix?
La resposta correcta és que “tenim pensat intentar fer alguna incorporació”, però no és fàcil perquè volem gent competitiva, i això té un preu. Si agafem algú, l’hem d’encertar, fet que significa que ens ho hem de pensar molt bé, conèixer a fons la plantilla, mirar a quina posició hi ha manca algú i, després, buscar jugadors de característiques personals, futbolístiques i econòmiques adequades per omplir el buit. No ens precipitarem.
Vas estar a Vilatenim en la darrera derrota del Guíxols (3-0). Quines sensacions te’n vas endur?
Jo ja m’havia fet la idea, abans de veure el partit, que havia estat una setmana complicada pel Guíxols, ja que no tenien entrenador i anaven al camp d’un líder que està en el millor moment de la temporada. Per tant, a priori, semblava que seria un partit de superioritat clara del Figueres. Però un cop allà, l’equip va respondre bé, tot i començar amb un penal i un gol d’inici en contra i, tot i semblar tocat, l’equip va respondre molt bé durant 70 minuts i només un error els va fer encaixar el segon gol. A partir d’aquí, el cansament i les poques possibilitats de puntuar van acabar de trencar el partit a favor del Figueres. Però vaig veure moltes coses positives.
Com solen jugar els equips d’en Monràs?
Com tots els entrenadors, i qui digui el contrari diu mentides, en Monràs depèn dels jugadors que té i de la categoria que tenen. Si tens un equip fet per estar a la part alta, pots atacar més. Jo no et puc dir la tàctica que faré servir, però la cosa està entre un 4-2-3-1 o un 4-3-3. Independentment de si juguem amb pivots o amb interiors, intentarem que sigui un equip compacte, sòlid, fiable, que crei perill en jugades de velocitat o explosives i sobretot que sigui fort defensivament.
Importa més el resultat que el joc, en aquestes circumstàncies?
No sé que passarà, però ara mateix importaria més tirar els partits endavant, agafar punts, tenir confiança i després intentar jugar millor. Però és clar, això és molta literatura… voler guanyar sense jugar bé és difícil. Més que jugar bé, cal ser fort defensivament i aprofitar les virtuts dels jugadors d’atac. Evidentment, no som el Barça i no tindrem el 80% de possessió, l’objectiu és treure el suc de la plantilla per guanyar. Si som més bons a l’espai, jugarem més a l’espai que en atac estàtic, això està clar.
Com s’afronta el partit de demà?
De moment, amb una il•lusió màxima i unes ganes boges de començar bé, tant per part de tècnics com de jugadors. Tenim coneixement del rival gràcies a algun vídeo que hem vist de partits jugats. A veure si és possible sumar els tres punts.
Tens algun remei perquè la gent vingui al camp? Tu que has estat a d’altres clubs potser en coneixes algun…
Si les televisions desconnectessin i deixessin de donar partits el cap de setmana i d’afusellar el futbol modest, potser seria més fàcil. La gent sol anar a veure l’equip que sent com a propi, sobretot si guanya, i sol valorar més les categories que els resultats. La gent hauria de saber que la Primera Catalana és una categoria complicada, en què hi ha sis equips gironins i que capta l’interès de la demarcació perquè a Tercera només hi ha l’Olot. Que el Guíxols competeixi amb cara i ulls a Primera Catalana hauria de ser un orgull pels ganxons. El problema de la poca gent al camp, tot i que l’hivern tampoc hi ajuda, és força general ja que l’oferta d’oci és molt àmplia. Jo animo a què qui senti el Guíxols com a propi, s’acosti a donar-nos suport.
COMENTARI.
En Ramon Monràs en la seva curta estada al Palamós CF va demostrar ser un bon tio i sobretot un senyor amb majuscules. Va ser destituit pels mals resultats de l'equip i ho va acceptar amb esportivitat. Malauradament altres ho han pait pitjor. Que hi farem. Sempre dic que això del futbol t'ha de servir per fer amics i no crear-te enemics. Es una simple teoria que em va ensenyar el mestre Waldo Ramos. Quina gran raó tenia. GRAN WALDO !!!
