Palamós ha canviat, a finals d’aquest estiu. De ser el paradís de la vela, ha passat, per uns dies, a ser el paradís del futbol, tal i com és va dir el dia que es presentava la fase final de la Copa Catalunya de futbol, en el Museu de la Pesca, un altre dels símbols de la població. Aquest final d’estiu s’ha demostrat que Palamós es “futbolero”, però amb matisos.
Fent un símil gastronòmic, la gent va acostumar-se a menjar només gambes, durant l’última decada dels vuitanta i principis del noranta, i de sobte, es va passar a les sardines i la raballa. Per més ben cuinades que estiguessin mai podrien superar la gamba. I és una llastima perquè, en ocasions, les sardines i la raballa han estat fetes amb encert…però no es el mateix. Per mes esforços que faci el propietari del restaurant (president), el cuiner (entrenador) o els seus “pinxes” (jugadors)…una sardina sempre serà una sardina i una gamba sempre serà una gamba…què hi farem!. Amb la disputa d’aquesta fase final de la Copa Catalunya a Palamós, s’ha tornat a tastar aquell regust de gamba a la planxa en un restaurant de luxe. Controls, cotxes d’autoritats, autoritats, entrenadors, ex futbolistes, cares conegudes, desenes de furgonetes dels Mossos d’Esquadra, gent de protocol, accesos restringits, els autocars dels equips arribant entre la gent, l’estadi gairebé ple…i això que la gamba no era l’autòctona, mes aviat era de poca qualitat, una d’aquestes precuinades i congelades. Però el “futbolero” enyorava aquell regust de gamba a la planxa. No es tractava del partit, sinó de l’ambient que es respirava dins i fora de l’estadi. Per uns dies varem tornar a ensumar les gambes a la planxa. Però s’ha acabat la Copa Catalunya i han tornat els àpats de sardina i raballa…. Tant se val, potser d’aquí a un temps la tornarem a tastar…
No hay comentarios:
Publicar un comentario