A la fotografia, el crack de l'Espanyol Osvaldo entre dos jugadors del Llagostera en el partit de dissabte a Palamós (Foto: Valenti Enrich, Diari Sport).
Cap de setmana de futbol. Llagostera 1 Espanyol 2, amb poques coses a destacar. L’ordre defensiu del Llagostera, el partit de Pedrito i el gol de crack d’Osvaldo. Va haver-hi menys gent que en el Palamós-Espanyol de l’any passat, però l’entrada va ser prou correcta, amb unes 1200 persones (mal comtades). Molt amable el nou president de l’Espanyol Ramon Condal que és va fer tantes fotos com li van demanar. Amable i molt envellit. Vaig parlar amb Ramon Planes, director general de l’Espanyol, que li va desitjar sort al Palamós en aquesta nova temporada. Planes, fa uns anys, va treballar pel nostre club.
En el full d’aliniacions figurava com a àrbitre, el barceloní Calle Martínez, quan en realitat era el gironí Barceló Roca. Els liniers tambè estaven equivocats. Quan la megafonia va donar les aliniacions, va pujar un home empipat i esperitat, suposadament del col.lectiu arbitral, per comunicar-nos l’error. Puc garantir que no va ser culpa d’en Ramon Ribas. Es va limitar a llegir el full d’aliniacions. Acte seguit es va guardar un minut de silenci no se sap ben be per que o per qui. En Ramon va estar ràpid i hàbil. Va dir que era pels atemptats de Noruega. Aquest cop ningú va pujar a dir res.
L’organització del partit, que anava a càrrec del Palamós CF i del Departament d’Esports de l’Ajuntament, va estar a l’alçada de les grans ocasions. Després de tants anys organitzant les finals del Mundialet i les últimes visites de l’Espanyol i el Barça, ja es comença a notar l’experiència. Enhorabona.
Només vaig veure la segona part del Barça i va ser un autèntic “toston”. Menys entretingut que el Llagostera-Espanyol, sense gols, sense ocasions, amb molts nanos del B i amb un rival de quarta fila. Que més es pot demanar? Ni mes ni menys que dos milions d’euros, just el que va cobrar el Barça per aquest simulacre.
Sensacional el darrer capítol de la temporada de La Que Se Avecina. Antonio Recio (com sempre impresionant el gran Jordi Sánchez) li tira un “centollo” al cap a ZP, provoca una revolta popular i acaba proclamant-se rival de Rajoy. Definitivament en Recio és el meu ídol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario