L’Olot va tornar a derrotar al Palamós (0-1). Si en el torneig de l’Estany va ser a la tanda de penals desprès d’empatar a un, dissabte va ser per un altre penal en el minut 19 de partit. D’aquesta manera els garrotxins van guanyar el Trofeu Gaspar Matas. Fluixa primera part del Palamós i diverses coses a destacar. No em va agradar Narcis Barrera, de llarg el millor d’aquesta pretemporada, com a mig. Jaume Duran esta en un gran estat de forma. Va fer un parell de jugades estratosfèriques a la segona part. I el nou porter, Mario Màrquez, va tenir poca feina, però va fer una aturada impressionant. Partit mes aviat fluixet, poca gent (uns 200 i soc generós) i ja falta menys per l’hora de la veritat. Això pinta bé.
Les comarques gironines ja tenen des de avui un nou equip de Segona B. El Llagostera va debutar ahir a la categoria jugant a casa amb l’Ontinyent. En total quatre gironins han debutat en aquesta categoria de Segona B: Girona, Figueres, Palamós i Llagostera. El debut del Palamós va ser el setembre de 1988 amb el Binefar (1-1) al vell camp del Cervantes. L’inici d’aquella lliga va ser decebador. L’empat esmentat, un nou empat (2-2) a Hospitalet, una victòria (3-1) amb el Poblenc i una derrota (2-1) al camp de l’At Balears (en el primer desplaçament aeronàutic palamosí del que vaig ser testimoni en primerisima persona). En resum 4 punts de 8 possibles (les victòries valien dos punts) i nervis, molt nervis, sobretot entre la junta directiva. La temporada, però, va ser per enmarcar, impressionant, fantastica, meravellosa, perfecta…23 victòries, 13 empats i 2 derrotes (la comentada a Balears i un altre al camp de l’Andorra per 2-0). Ascens a Segona A amb l’Arnedo (a falta de tres jornades pel final), desprès de 31 jornades sense perdre. En lletres majuscules: A C O L L O N A N T. (A la fotografia els mítics Waldo Ramos i Emili Caballero, creadors i ideòlegs d'aquell Super Palamós, acompanyats de Jordi Condom i altres directius de l'época). Fotografia: Arxiu Pere Subirana.
Ojo al dato que diria aquell (el mestre Garcia). Conflicte important a la vista entre el Palamós CF i la Fundació Esportiva Palamós. L’origen esta en la negativa del club filial a deixar jugadors del juvenil A al primer equip del Palamós CF. “Y hasta aquí puedo leer” que diria aquella (la gran Mayra Gómez Kemp).
I per acabar la frase del dia: “Un entremés del poble, un primer plat dels socis, un segon plat de directiva i de postres els jugadors. Jo hi he posat la guinda”. (Waldo Ramos referint-se a l’éxit d’aquella magnífica temporada 88-89).
No hay comentarios:
Publicar un comentario