COSES MEVES DEL DIMECRES 17 D'AGOST DE 2011

Mario Màrquez s'ha convertit en nou porter del Palamós CF, en substitució de Miki Carós que ha decidit marxar al Quart. Mario Màrquez, format en els equips inferiors del Barça i que s'entrenava amb el Llagostera, defensarà la porteria palamosina juntament amb Joan Bayona. Mario Màrquez ja va jugar tota la segona part del partit del passat diumenge amb el Vic. Màrquez és va iniciar en el futbol base del Guíxols, per pasar desprès al F.C Barcelona. Va jugar en el juvenil B (2002/03), en el juvenil A (2003/04), en el Barcelona C (2004/05 i 2005/06). Posteriorment va estar al Badalona B( 2006/07), al Mataro de 3ª(2006/07), al Guixols de 1ªCatalana (2007/08) i al Badalona de 2ªB (2010/11). Diumenge contra el Vic va causar una bona sensació, tot i la poca feina que va tenir. A priori un altre bon fixatge. Foto: Sergi Cortés.

El dimecres 14 de setembre, el Pavelló Municipal d’Esports de Palamós acollirà un partit de bàsquet amistós entre el Futbol Club Barcelona Regal i el Khimki, actual sotscampió de la lliga russa. Aquest partit forma part dels actes de commemoració dels 50 anys de bàsquet a Palamós. Les entrades costaran 8 euros.

En l’àmbit radiòfonic destacar la tornada del “tu diràs” amb Dani Sanabre a Rac 1 (de dilluns a divendres d’onze de la nit a una de la matinada). En aquesta mateixa emissora altres bons espais a destacar són el “No som per festes” de Jordi Beltran (de 9 a 11 de la nit), el Versió Camping de Marc Serra (de 4 a 7 de la tarda) i el Via Lliure de Llucià Ferrer (els matins del cap de setmana). Parlant de ràdio també vull destacar el gran nivell dels reportatges d’en Litus Ribas a Ràdio Palamós, als voltans de quarts de sis de la tarda i dins el programa “Es l’hora”. Ben elaborats i perfectament arrodonits amb el suport musical. I parlant de reportatges, us recomano “Documentos” de RNE, dissabtes de tres a quatre de la tarda. Un espai certament impecable de la ràdio pública espanyola.

Curiositats que m’expliquen. Palamós esta farcit de bars de tapes i “montaditos”. Doncs bé, l’origen de la tapa es remonta al segle XVIII, quan les autoritats espanyoles van obligar als bars de l’època, que amb cada consumició es servís un galeta, per fer coixí i posar fré a les desmesurades intoxicacions etíliques de la gent (hi ha coses que no canvien). L’esmentada galeta “tapava” el got i d’aquí el seu nom. Curiós, no?

I per acabar la frase del dia: “Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”. (R. Tagore)