El Palamós Club de Futbol juga demà dissabte l’últim amistós de la pretemporada. Els palamosins rebran la Gimnàstica Iberiana, de Primera Catalana. El partit es disputarà al Nou Municipal, a partir de les sis de la tarda, i els socis del Palamós tindran l'entrada gratuïta. La resta del públic haurà de pagar deu euros. La Gimnàstica Iberiana jugarà aquesta temporada, a Primera Catalana, però, no serà rival directe del Palamós perquè no juga al mateix grup. En tot cas, si s'han de veure les cares seria en la promoció d'ascens que enfrontarà als segons classificats de cada grup. El partit de demà amb la Gimnàstica Iberiana és el darrer test de preparació del Palamós abans que arrenqui la lliga, el pròxim 11 de setembre amb el derbi amb el Guíxols.
Magistral classe d'història en un article que he trobat a la web lajornada.cat, el diari digital de l'esport català. Molt recomanable.En la primera entrega d’El retrovisor, la secció d’història del futbol català. Cada mes, recollen petites i grans històries del nostre futbol. En aquest article de Quim Albert parla dels orígens i fà referència al Palamós CF. Diu textualment "La difusió del “foot-ball” des del Regne Unit als altres països es va fer per dues vies: mitjançant el contacte entre britànics i nadius, establerts sobretot per motius econòmics i comercials (cas del Recreativo de Huelva, primer club espanyol, lligat a la mineria de Río Tinto, o el Rosario Central, argentí fundat per emigrants anglesos relacionats amb el ferrocarril) o pel trasllat de joves a Anglaterra, per temes comercials o per qüestió d´estudis (cas de Gaspar Matas, fundador del Palamós Foot-ball Club, el degà a Catalunya) o de l’esmentat Pascal Grousset (exiliat per motius polítics després de la Comuna de París de 1871). El 1898 va néixer, a una vila marinera i mercantil del Baix Empordà, el club de futbol més antic del nostre país i el segon de l’estat després del Recreativo: el Palamós FC, centrat en la figura del senyor Matas.Així van ser els principis d’una meravellosa història que, des d´aleshores fins als nostres dies, ha anat engrescant i emocionant moltes persones, en nombre i abast creixent, tant a la nostra petita contrada com a tot el món.
I per acabar la frase del dia: "¿Pagar la cuenta?... ¡Qué costumbre tan absurda! Es del gran i insuperable Groucho Marx.
No hay comentarios:
Publicar un comentario