miércoles, 4 de enero de 2012

COSES MEVES DEL DIMECRES 4 DE GENER DE 2012


FOTO: www.dallonses.net

Per començar bon any 2012 a tothom. En cas de cumplir-se la profècia agrairia que m'ho fessin saber amb 15 dies d'anticipació. Bàsicament per fer unes "festetes" abans que acabi tot.

En segon lloc una important recomanació. El llibre que he llegit aquestes festes. BONISSIM. Apunteu es tracta de: "Les causes perdudes" del periodista gironí Xevi Sala.

El text de contraportada diu el següent: El mestre protagonista d’aquesta història està convençut que ha tocat fons. Expulsat d’un col·legi de Barcelona per un suposat abús sexual a una alumna, és traslladat a l’escola del barri gitano de Girona. En procés de separació i amb una filla de deu anys que no està autoritzat a veure, no té una altra opció que instal·lar-se en un tronat bloc de pisos d’aquest suburbi gironí, un edifici que l’Ajuntament ha previst enderrocar. En aquest bloc tan sols hi viu una dona vídua amb el seu sogre paralític i la seva néta òrfena, la Kesali, una nena gitana de dotze anys, un dels seus nous alumnes.

Després d’una batuda policial antidroga duta a terme de matinada al barri, la Kesali desapareix i la policia troba el pintallavis de la nena al pis del mestre. Com a principal sospitós, ell pateix de ple el seu estigma, però opta per enfrontar-s’hi.

Finalista del Premi Prudenci Bertrana amb aquesta obra, el periodista Xevi Sala debuta en la novel·la amb una poderosa història situada al “pati del darrere” de Girona, el personatge principal de la qual esdevé un antiheroi amb una perillosa atracció per les causes perdudes.


Us acabaré dient que Les causes perdudes es el llibre més venut a la Llibreria 22 de Girona a principis de juny de 2011. L'obra va ser publicada el 24 de març de 2011. El llibre em resulta especialment emotiu per les moltes referències que l'autor fa a l'advocat gironí Tia Salellas, un personatge real que qui no l'hagi conegut pot semblar completament de ficció com el protagonista en Torres, el sergent Canals, el Bar Arjona o Caballito de Mar. Només havia parlat breument amb en Tià Salellas en algunes ocasions però era un dels "classics" convidats a la majoria de tertúlies i events de RNE-GIRONA per l'amistat que tenien amb ell en Miquel Diumé (E.P.D), en Joan Albert Argerich i la Maria Terradas. En els 12 anys que vaig treballar a l'emissora ja podeu pensar la de vegades i vegades que l'havia vist. En tià Salellas era exactament com el retrata l'autor. De fet juraria que el títol de l'obra es en honor seu.

El llibre em va enganxar des de el primer moment. Pel meu gust es tracta d'una obra sensacional, realista, impactant i sobretot molt entretinguda. M'agrada molt que joves autors gironins com Xevi Sala o Josep Pastells, per qui sento una gran admiració desprès d'haver llegit obres com Vida i miracles d'Odell Kraus o Witxi, facin productes de tanta qualitat. Tant en els llibres, com en el cinema o el menjar o en d'altres coses del plaer, només m'interessa alló que m'agrada. Es obvi, però algun lletraferit llepafils segur que hi pot trobar algun però, repeteixo que és un OBRA MESTRA de ficció en català. I PUNT (trobeu la doble intenció d'aquest final de text?)

No hay comentarios: