Detecto molta euforia en el debut del Palamós, aquest diumenge a la lliga de Primera Catalana amb el Guíxols. Cal ser prudents i aprendre del mestre Pep Guardiola (el que esta amb mi a la foto d'adalt), que desprès de guanyar per 5-0 a un Betis de Segona a l’anada de la copa, va dir que l’eliminatòria no estava sentenciada. La cosa pinta bé (molt bé), però l’equip està en rodatge. Una patacada, per petita que sigui faria moltissim mal. De tota manera tinc plena confiança en fer un gran paper a la lliga. La pretemporada ha estat mes que correcta i les sensacions molt bones. “Per si les mosques”, que diria aquell, penseu que l’eliminatòria no esta sentenciada (Guardiola -medalla d'or del Parlament de Catalunya- dixit).
Us recamano una nova pàgina web amb informació del Palamós CF. Es diu "elmeuwebdelpalamoscf". No se qui es l'autor (ja m'ho diran), però ja puc dir que esta molt ben informat i te molt bona documentació. A més el disseny es molt xulo. Enhorabona company.
M’agrada que el Llagostera hagi superat el Cerceda a la Copa. Una competició en la que poden fer història si superen la propera ronda i en la seguent eliminatòria queden emparellats amb un primera i ja no diguem si aquest es diu Barça o Madrid. Ahir em van sorprendre les declaracions d’Oriol Alsina abans del partit amb el Cerceda. Va dir que cal donar-ho tot a la Copa per que serà l’única vegada a l’història que el Llagostera la jugarà. Que jo sapigui els primers classificats de Segona B -legítima aspiració que haurien de tenir- la juguen cada any. Si malpenso crec que Alsina i la seva senyora (la presidenta del club) son els únics que en aquests moments ja coneixen el desenllaç del meravellós conte de la ventafocs llagosterenca. I no vull malpensar més que ens hi farem mal.
Ahir vaig llegir una carta al director de La Vanguardia que em va agradar. Un lector deia que havia somiat que tots els polítics del país (del l’últim regidor del poble més perdut d’Espanya al president del govern) donaven el deu per cent del sou per acabar amb la maleïda crisi. El somni era bonic, però el lector un autèntic somiatruites.
Llegeixo amb molta tristesa al Punt Avui com en pocs dies tancarà el mític hotel gironí Fornells Park. En els 12 anys que vaig estar com a Cap d’esports de RNE a Girona, em vaig fer un tip d’anar a actes i presentacions en aquest hotel (diria que he estat mes de 50 vegades). Sempre quedaves bé. Sabien donar-li a cada acte, a cada esdeveniment el toc personal i et trobaves molt a gust, com a casa. Quina pena que la maleida crisi (permeteu-me que ja digui la crisi dels collons) s’hagi carregat un lloc tant emblemàtic pels gironins i en el que he passat tantes bones estones amb els meus companys periodistes gironins.
I per acabar la frase del dia: “Jamás aceptaría pertenecer a un club que me admitiera como socio”. L’incomparable Groucho Marx.
No hay comentarios:
Publicar un comentario