Com cada dimarts comencem amb què se n’ha fet de...Avui el porter Florenci Conde. Va jugar al Palamós des de la temporada 92-93 fins a la 94-95. va arribar procedent de l’Hospitalet cedit per l’Espanyol. Quan va marxar del Palamós va jugar novament amb l’Hospitalet i tambè amb el Mataró, Igualada, Sporting Mahonés i Villacarlos. Actualment es tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme de l’ajuntament d’Es Castell (Menorca). No em direu que el càrrec no te la seva conya tractant-se de Ses Illes. En l’anterior legislatura va ser regidor d’esports. En tots dos casos es va presentar a les municipals d’Es Castell per Unió Menorquina que forma govern amb el Partit Popular (lògic a Ses Illes). Al marge de la politica te un negoci de lloguer de Kayacs a Menorca amb en Jordi Condom, amb el que mantè una gran amistat. Guarda un bon record de Palamós, tot i haver viscut problemes econòmics, el tancament de la plantilla a l’estadi i el descens de l’equip. Un bon tio aquest Florenci. Per la fotografia ja veieu que la política engreixa (és el de la dreta amb camisa de ratlles).
Ahir deia en aquest bloc que el Palamós feia molt temps que no marcava quatre gols a casa. Concretament des de el 10 de gener de 2010 quan va guanyar per 4-2 al Benavent. Vaig proposar fer un article sobre això. La resposta dels meus “jefes” va ser que de golejades, com la de diumenge, tot fa preveure que n’hi hauran forces més aquesta temporada. Les bones vibracions que transmet l’equip sembla que arriben fins a redaccions de Girona i Barcelona. Espero que els pronòstics es compleixin i acabi fent el reportage. Per cert i parlant de reportatges, no us perdeu el que treiem avui al diari Sport de Jaume Serra, soci número 1 del Palamós CF. Espero que us agradi.
Sensacional el Convidat d’ahir. L’albert Om va pasar un cap de setmana al monestir de clausura de Sant Benet, a Montserrat. El personatge va ser cautivador i entranyable. La monja i doctora Teresa Forcades. Fà un parell d’anys és va fer famosa per la crítica que va fer, sembla que del tot justificada, del negoci de les farmacèutiques amb les vacunes de la grip A. El Convidat el trobo un bon programa. El d’ahir, amb un personatge a priori poc mediàtic, va resultar magnífic. Tant la Teresa com la resta de les monjes del convent no van caure en tòpics. Van parlar obertament de la parella, de la sexualitat o de les seves vides anteriors. La Teresa va demostrar una gran personalitat. Transmetia grans coneixements, tranquilitat i molta espiritualitat. El muntatge perfecte i el programa, pel meu gust, rodó. Reportatges com aquest han de servir d’exemple als futurs periodistes. L’albert Om va acabar dient que marxava amb moltes mes preguntes que quan va arribar. Jo honestament també.
Veien el Convidat vaig recordar les vegades que he dormit a l’hotel que hi ha adalt de la montanya de Montserrat. Hi anava sovint quan feia les retransmissions de la Volta Ciclista a Catalunya per RNE i l’etapa acabava per la zona (normalment a Monistrol). Era de les poques nits que no sortia a fer el toc, però juro que em trobava de conya. Quina pau, quin silenci i quin relax. No enganyaré a ningú si dic que mai vaig pensar en la possibilitat de reconduir la meva vida i fer-me monjo, però us garanteixo que els entenc, els respecto i sento certa admiració. Parlo molt seriosament del tema. Que consti que només pretenia fer una breu reflexió en aquest intrascendent bloc.
I per acabar la frase del dia: “L'home corrent, quan emprèn una cosa, la deixa perdre perquè té pressa en acabar-la”. (Lao Tse).
No hay comentarios:
Publicar un comentario