Per començar us faig un resum de la secció “Què se n’ha fet de …” del programa Futbol a Ràdio Palamós del passat cap de setmana. Varem entrevistar a Fernando Sagués (fotografia actual). Aquell lateral dret baixet, rosset i amb poc cabell que va venir del futbol base del Barça. Va jugar tres temporades de la 86-87 a la 88-89. Per tant va viure els tres ascensos consectius del Palamós. De Regional Preferent a Segona Divisió A. Va ser titular indiscutible les dos primeres temporades i va jugar menys la tercera. L’estiu de 1989 va fitxar pel Cristinenc on només va jugar una temporada i va anar al Palafrugell on desprès de quatre temporades va retirar-se. Actualment viu a Llagostera. Esta casat i te dos nens de 5 i 10 anys. Continua vinculat al futbol com entrenador del benjamí D del Llagostera. Esporadicament ha mantingut contacte amb alguns dels seus companys de l’època, principalment amb Francesc Guitart. No ha tornat a veure a Waldo Ramos des de que va marxar del Palamós. Sovint vé a Palamós a pasejar i s’emociona quan la gent el reconeix i li recorda l’època daurada de la que en va ser un protagonista principal. Recorda els programes de Ràdio Palamós i sobretot les festes de final de temporada que organitzava l’emissora.
Han agradat i molt les tres noves seccions del programa “Futbol a Ràdio Palamós”. "Històries del Degà", "Coneguem els nostres jugadors" i "Què se n’ha fet de…” Diumenge coincidint amb el Palamós-Manresa un nou programa a dos quarts de cinc de la tarda i una nova entrega de les seccions.
Darrerament només llegeixo males noticies del Girona. Quan un club petit com el Girona te la sort d'estar l'èlit no hi ha res mes maco que continua sent modest, molt modest. En el futbol espanyol ben pocs poden treure pit. Diria Barça i Madrid i pocs mes. Llegeixo com Raül Agné, al que conec personalment i considero un bon entrenador i un bon tio, ha tancat l'accés als entrenaments a periodistes, aficionats i curiosos. Sempre m'ha fet molt i molt de riure això de tancar els entrenaments. Que potser tenen un "pòcima màgica" per guanyar partits i no la podem veure la resta dels mortals? El futbol no deixa de ser un "divertimento", tot i que alguns il.lumintats pensin que es el centre del mon. Jo creia que el centre del món esta a l'estació de Perpinyà, com va dir el gran Dalí, i sobretot en coses molt mes importants i trascendents com, per exemple, crear vacunes que curin malalties... Per cert us recordo que el Girona, gastant mes calers que mai, ha protagonitzat el pitjor inici de lliga dels últims 18 anys. Tindrà alguna cosa a veure? I el seu propietari algú sap on és? I el ridícul de l'Ero? Veure per creure.
Tot l’any tindria que fer la temperatura del mes de setembre. Fresqueta durant la nit i solet i caloreta durant el dia. Hauria de viure a les Illes Canaries. Soc dels que odio la fred.
Arriba l’època dels bolets. He de confesar que soc un negat per trobar-ne però un autèntic crack menjant-ne. M’agraden molt.
I per acabar la frase del dia: “La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnostico falso y aplicar después los remedios equivocados.”. (El gran Groucho Marx.).
No hay comentarios:
Publicar un comentario