jueves, 6 de octubre de 2011

COSES MEVES DEL DIJOUS 6 D'OCTUBRE DE 2011


Començo el dia llegint un article que ha publicat en Marc Gafarot al Singular digital.cat. M'ha agrada força. De fet escombra cap a casa, tot i que estic segur que creu en el que diu. Em fa molta gràcia l'inici de l'article que em permeto reproduir (de fet pensava posar-ho com a frase del dia, però ho trobo un pel llarg). Diu així: "Fa una bona colla d’anys, abans fins i tot de l’existència de tripartits i governs d’entesa, un bon amic em deia: ERC té una E diminuta, una R força gran i una C immensa que no s’acaba mai". La resta de l'article d'en Marc Gafarot i Monjó (Consultor polític i escriptor) el podeu llegir a www.elsingulardigital.cat.

Fa dies que vull parlar d'el Convidat de dilluns amb en Miquel Calzada, en Miki Moto vaja. Molt fluix, però molt. En Calzada va ser un fenòmen de la ràdio i és un gran empresari radifònic, però no calia fer-li un convidat per donar a coneixer a tot Catalunya que ara es un bon noi, estudia molt i aspira a ser president de Catalunya. El muntatge va ser patètic, la ciutat de Siracusa és un desastre (només veiem neu) i algunes imatges eren completament previsibles com la d'en Miki Moto i l'Albert Om fent footing, la bandera de Catalunya només entrar a l'apartament i per acabr-ho de rematar la videoconferència amb carles Cuní (el seu soci a Flash FM). Ho vaig trobar tot plegat, molt pobre, molt sobat i fins i tot caspós. Fa una setmana parlava del gran convidat que va suposar el de la Teresa Forcades (una monja de clausura de Sant Benet) i em reitero al mil per mil desprès d'haver vist el d'aquest dilluns.

L'Albert Om veig que ha escrit en el seu blog: "He passat tres dies als Estats Units, a Siracusa, una ciutat a mig camí entre Nova York i el Canadà. La neu fa boniques les ciutats. És el cas de Siracusa, una ciutat on no hi passa mai res, on mai no hi ha res a fer. No sé si sempre ha tingut pressa o és que a en Miquel, tot li ha arribat abans d’hora: la professió abans que els estudis, la fama abans que l’ofici, els fills quan era molt jove. Potser per això ha decidit ara, als 46 anys, fer la vida universitària que li va faltar als 20". De fet em dona la raó en tot. Jo tinc un amic, l'Angel Rodríguez, que casat amb fils i amb molts menys recursos que el tal Calzada ha estudiart, s'ha llicenciat, s'ha doctorat i ja ha escrit tres llibres. Potser hi han més motius per fer-li un convidat a l'Àngel que a en "Miki Moto".

I per acabar la frase del dia: "Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen". (Dita popular catalana. Molt catalana).

1 comentario:

Anónimo dijo...

La pinta d'aquests dos pajarus de la foto es més aviat lamentable.